Seitai

El Seitai és una activitat cultural dedicada a la investigació de l’ésser humà i la salut, que observa i promou el moviment espontani regenerador, que es dóna de forma diferent en cadascun de nosaltres, i ens ensenya a aprendre d’ell.

El Seitai és molt més que un conjunt de pràctiques, és una filosofia o cultura de vida, respecta el moviment de la vida des de la concepció i pot revertir en la manera en què afrontem l’embaràs, el part, el creixement, l’educació, les relacions humanes en el treball, família, amics, parella, etc…

Conceptes Bàsics del Seitai:

Orígens

Haruchika Noguchi (Japó, 1912-1976), reconegut com un dels millors terapeutes tradicionals del Japó, va crear i desenvolupar l’ensenyament del Seitai en els anys quaranta, després d’exercir com a terapeuta durant vint anys.

Katsumi Mamine, deixeble directe d’H. Noguchi, va introduir el Seitai a Catalunya el 1972 fundant l’escola Seitai de Barcelona en la qual ha desenvolupat la seva activitat docent, aportant-nos nous coneixements a partir de la seva pròpia experiència i extensa investigació.

Haruchika Noguchi

Haruchika Noguchi

img_seitai-katsumi

Magda Barneda i Katsumi Mamine, 1973

Autorregulació del Cos

El Seitai ens parla del cos com un ésser viu que constantment desitja realitzar la seva vida, i per a això busca contínuament mantenir un equilibri intern enfront de la realitat externa. Quan badallem, sospirem, parpellegem o tossim, el nostre cos intenta recuperar una amplitud perduda, un lloc íntim de calma, i aquesta autorregulació, sense la qual la nostra existència no seria possible, el nostre cos la realitza espontàniament.

De vegades l’expressió intensa d’aquest desig es manifesta en diferents símptomes (febre, dolor, tos, etc…) que ho acostumem a veure negativament, sense reparar en el paper que juguen com a reajustament corporal. El Seitai ens proposa reconèixer aquests símptomes com una manifestació de la necessitat de reajustament del nostre organisme.
Aquest reajustament s’aconsegueix a través del moviment espontani del nostre cos mitjançant la coordinació de la seva CVP (Crani, Vèrtebres i Pelvis).

La CVP

La CVP (Crani, Vèrtebres i Pelvis) constitueix la parteix rectora de l’organisme i és la màxima organització de totes les associacions cel·lulars del mateix. Més concretament, la CVP es compon de cinc cavitats:

1.Cranial (centre del sistema nerviós)
2.Pectoral i espatlles (centre del sistema locomotor, combustiu i respiratori)
3.Digestiva (centre del sistema asimilocirculatori)
4.Urinària (centre del sistema eliminatori)
5.Pèlvica (centre del sistema reproductor i regenerador cel·lular)

Per aconseguir major vitalitat, es necessita establir una gran coordinació entre el crani, les vèrtebres i la pelvis a través dels cinc moviments: vertical, frontal, lateral, rotatori i interior-exterior o central. Aquesta coordinació és l’absoluta interdependència dels cinc sistemes orgànics i de totes les activitats de l’ésser viu (energètiques, orgàniques i psíquiques).

Mitjançant les pràctiques del Seitai es conrea la coordinació natural de la CVP.

La Osei

És la capacitat natural de reaccionar als estímuls d’una forma unificada (motriu, biològica i psíquica) per aconseguir l’equilibri vital i l’adaptació.

Existeixen cinc Oseis, cadascuna d’elles pot ser activa o receptiva, creant així deu maneres de percebre el món i reaccionar enfront d’ell. Cada ésser humà posseeix una combinació única d’aquestes cinc Osseis:

Vertical: Psique contemplativa, capacitat d’organitzar, planificar, pensament filosòfic, visió objectiva. Cavitat cranial i sistema nerviós central.

Frontal: Psique pragmàtica, capacitat de trobar el camí més curt, eficàcia, pensament tècnic. Cavitat pectoral i sistema muscular i respiratori.

Lateral: Psique emocional, capacitat comunicativa, mediadora, recerca de la convivència amistosa. Cavitat abdominal i sistema assimilo-circulatori.

Rotatòria: Psique competitiva, capacitat de vigilar l’entorn proper, marcar el territori propi, protegir als febles enfront l’enemic. Cavitat urinària i sistema eliminatori.

Central: Psique afectiva, absoluta i instintiva, capacitat de realitzacions diminutes, l’invisible o espiritual, amor-odi, confiança –desconfiança. Cavitat pèlvica, sistema reproductor i regenerador cel·lular.

Tensión Parcial Excesiva (TPE)

El moviment fonamental de la vida és el de tensió-distensió, moviment que podem veure en el cor, en els pulmons i que es dóna en tots els teixits de l’organisme.

L’ésser humà es posa en tensió per realitzar qualsevol tipus d’activitat, és natural i inherent al fet d’estar viu. Cada individu es posa en tensió de manera diferent, així davant un mateix fet, unes persones tensen el coll, unes altres les espatlles, l’estómac, els ronyons o les cames, a unes se’ls treu la gana, a unes altres els dóna per menjar, etc.

Quant en l’organisme s’acumula un excés de tensió en una zona específica, diferent en cada persona, aquesta zona queda bloquejada i exclosa del moviment global de tensió-distensió i a això li diem Tensió Parcial (TP).

Per alliberar aquesta tensió el cos engega mecanismes autònoms com badalls, moviments espontanis, somnis etc. Quan això no és suficient el cos es manifesta a través d’inflamacions, erupcions cutànies, febre, constipats etc. I així recupera l’equilibri perdut.

No obstant això, si la tensió persisteix i no es resol de manera espontània, es converteix en Tensió Parcial Excessiva (TPE), un problema que constitueix el principal factor de malalties, traumatismes, estrès, conflicte en les relacions, etc. Recuperar l’equilibri del cos per viure plenament és l’objectiu del Seitai, per a això ens proposa observar i recolzar les manifestacions espontànies del nostre cos que contenen la informació necessària i imprescindible per aconseguir-ho.

 

L’analogia del Lleó: Per ser eficaç el lleó ha d’estar totalment concentrat, amb tot el seu cos en tensió, abans de llançar-se sobre la seva presa, capturar-la i satisfer la seva gana, complint així amb una necessitat vital. Una vegada ha menjat, es passa hores dormitant, estirant-se, jugant, relaxant-se per recuperar-se de l’esforç. Molts de nosaltres acumulem tensió, tant física com a emocional, durant llargues hores de treball, a casa o en esdeveniments socials però no dediquem temps a alliberar-la ni respectem el nostre desig intern espontani de recuperació a causa d’idees preconcebudes.

Les Pràctiques:

Katsugen Undo

Aquesta pràctica consisteix a sentir l’estat de la nostra CVP (Crani, Vèrtebres i Pelvis)  estimulant el moviment espontani propi del cos. En la mesura que aquest moviment és més fluït, és a dir que existeix una major coordinació de la CVP, el nostre cos no només es regenera, sinó que també s’expressa psíquica i corporalment d’una manera més autèntica i més d’acord amb la seva naturalesa.

Yuki

EL Yuki consisteix a atendre el nostre organisme a través de les mans. Pot realitzar-se de forma individual, de manera intuïtiva, posant les mans sobre la boca de l’estómac, ventre, etc, o en parella aconseguint una comunicació mútua.

En una de les pràctiques en parella, l’actor col·loca les mans sobre la columna vertebral del receptor i va descobrint algun enduriment, falta de moviment o de respiració, va sentint la seva estructura orgànica i connectant amb la persona. Cada vèrtebra està relacionada amb una funció orgànica, psíquica i motriu, a través de sentir-les podem percebre el grau de coordinació de la CVP (Crani, Vèrtebres i Pelvis)  i incrementar-lo.

Després de les pràctiques és habitual tenir una sensació íntima que alguna cosa en nosaltres s’ha renovat: la respiració s’aprofundeix, la ment es buida, sorgeix un nou estat d’ànim fruit del canvi corporal.

Gyoki

El Gyoki consisteix en pràctiques per augmentar la concentració i desenvolupar la capacitat de captar el Ki, l’energia vital, a través d’exercicis respiratoris. Un exercici, per exemple, és imaginar que s’està respirant per tota la columna, des del clatell inspirant cap avall, sentint l’estat de cadascuna de les vèrtebres.

Observació i Comprensió del Taiheki

El Taiheki, que és hereditari, és la combinació particular i irrepetible que posseeix cada individu de les cinc Osseis, en la qual una o dues actuen més intensament.

Per comprendre el Taiheki és bàsica l’observació del nostre moviment espontani i el dels altres. Això ens ajuda a comprendre millor i respectar la nostra naturalesa i la de cada individu i així relacionar-nos millor amb nosaltres mateixos, amb els demés i amb l’entorn.

L’analogia de les plantes: hi ha infinitat de plantes cadascuna amb necessitats específiques, unes necessiten més aigua, altres més sol, unes altres una temperatura determinada. Un cuidador de plantes no es pregunta per què una planta requereix més aigua o menys, simplement li administra l’adequada per a la seva necessitat.

Igual que les plantes, cada persona té necessitats vitals específiques, donades pel seu Taiheki. No entendre-les és una font de problemes. Per exemple, el que una persona necessiti més afecte o més atenció, ens pot molestar, podem interpretar que és una persona capritxosa i sovint negar-li el que necessita. Comprendre i respectar les nostres necessitats i les dels altres és una manera de respectar i cuidar la salut i la vida.

Seitai Soho (Orientació Individual)

El Seitai Soho atén a l’alumne individualment per assenyalar-li el més fidelment possible la seva Tensió Parcial Excessiva, perquè ell mateix pugui, de forma ajustada al seu estat real, recuperar i conrear la seva coordinació CVP (Crani, Vèrtebres i Pelvis) i la flexibilitat de la seva manifestació espontània.

Log in with your credentials

Forgot your details?